La marxa va començar a les nou del matí a la plaça del poble. Mitja hora abans ens havíem inscrit al bar BOIA on ens van donar una samarreta de la diada i un val que valia 5 euros per una botifarra amb pa amb tomaquet que ens donarien una vegada arribèssim al far de Cap de Creus.
Feia un dia esplèndid: el cel blau, una mar en calma i un vent que reposava. Erem poca gent però tots 
convençuts de que la bellesa sublim del paisatge bé valia l’esforç. Hi havia un ambient muntanyenc: gent del poble i nens de l’escola, alguns francesos del sud i d’altres amants del territori.
El camí és fàcil però s’ha d’anar ben calçat. En menys de dues hores vam arribar a dalt i vam menjar un merescut esmorzar. Aquest any la bandera era independentista, perquè l’alcalde, què és d’Esquerra Republicana, així ho va voler. Anys anteriors era tan sols una senyera catalana, integradora; ara és separatista, senyal dels temps turbulents que estem vivint.
hallazgosimprevistos 